skip to Main Content
Conductes Compulsives

Conductes compulsives

Les conductes compulsives són conductes repetitives que sempre tenen la mateixa seqüència sense que tinguin cap funció, és a dir, l’animal desenvolupa el mateix comportament una i altra vegada sense cap objectiu concret.

En persones és el què es denominen TOCs (transtorns obsessiu-compulsius), però en veterinària el terme “obsessiu” no s’utilitza, ja que per ara no podem demostrar que els animals tinguin pensaments obsessius.

És una conducta que no s’observa en animals en llibertat, per tant la domesticació, i sobretot el fet de tenir els animals privats de les seves necessitats són els causants en gran part d’aquest tipus de patologies.

Quines són les conductes compulsives que fan els animals?

En els animals podem observar diferents tipus de conductes compulsives:

  • mossegar-se la cua: donen voltes sobre si mateixos i a vegades es causen lesions més o menys greus.
  • dermatitis acral per llepada: es llepen compulsivament, sobretot els carps i els flancs, arribant a fer-se ferides i ulceracions.
  • caçar mosques o bitxos: miren fixament un punt, i intenten mossegar alguna cosa imaginària a l’aire. En ocasions alguns animals desenvolupen una conducta consistent en perseguir ombres o llums de manera molt repetitiva…
  • síndrome del gos engabiat: caminar d’un costat a l’altre d’una gàbia o tancat, sempre igual, acompanyat o no de bordada. Aquesta bordada no és resposta a cap estímul, i la freqüència és sempre la mateixa.
  • agressió autodirigida: roncades o atacs dirigits a si mateix, cap a alguna part del seu cos (potes o cua), o cap a algun objecte inanimat, com el plat de menjar.

Quines són les causes?

Les causes poden ser diverses. Primer s’ha de descartar una possible causa orgànica (causes mèdiques). Quan aquestes es descarten, l’origen de la conducta molt probablement és un estat d’ansietat o estrès patit per l’animal, provocat quasi sempre per l’ambient on viu.

Les causes més comuns es resumeixen en:

  • Situacions de conflicte (l’animal vol fer dues coses a l’hora, per exemple: vol bordar perquè algú s’acosta a casa seva però no vol bordar perquè porta collar elèctric).
  • Frustració (situació en la qual l’animal vol fer una cosa però se li priva fer-la).
  • Ansietat per separació.
  • Situacions incertes en les quals els animals no poden preveure ni controlar el seu entorn (per ex. quan per una mateixa conducta a vegades se’l felicita i a vegades se’l castiga. L’animal no pot preveure què passarà).

Quan la causa que desencadena la conducta no desapareix, la situació es fa crònica. Si això passa, cada vegada l’animal fa més vegades la conducta repetitiva i al final ja no necessita l’estímul inicial per fer-la, sinó que la fa independentment. Llavors es diu que la conducta s’ha emancipat i el pronòstic és greu.

El més important d’aquestes conductes és recalcar que afecten sèriament al benestar animal. Són indicadors que l’animal està sent sotmès a un estat de frustració o estrès important, i per tant cal actuar sempre.

Què podem fer si ho detectem?

Moltes vegades el propietari o la propietària no és conscient de la gravetat del problema, i sense voler reforça la conducta donant atenció a l’animal en el moment que la realitza. Per tant, cal detectar a temps aquests comportaments del nostre animal, ja que si no hi posem solució en mans d’una persona experta, és probable que el cas acabi malament.

El tractament consisteix en eliminar l’estímul desencadenant (en la mesura del possible) i instaurar una sèrie de pautes de modificació de la conducta que ajudaran a l’animal intentar superar la situació. En molts casos s’ha d’acompanyar l’animal de medicació per ajudar a que les pautes de modificació siguin efectives.

Des d’aquí us animem a que qualsevol cas que detecteu el poseu en mans de l’etòleg veterinari per frenar-ho quan abans millor! Recordeu que a Uetus us podrem ajudar, ja que oferim el servei d’etologia clínica.

Back To Top