skip to Main Content
La Leptospirosi Canina, Una Malaltia Que Torna A Ser Detectada A Les Clíniques

La leptospirosi canina, una malaltia que torna a ser detectada a les clíniques

Havíeu sentit a parlar mai d’aquesta malaltia? Per sort, per ara hi havia pocs casos d’animals positius a leptospira a la nostra zona, però estudis recents diuen que aquesta malaltia altament infecciosa i que provoca una alta taxa de mortalitat, torna a ser detectada en gossos a les clíniques veterinàries a nivell europeu. A Uetus Veterinaris per sort n’hem vist molt pocs, de casos, però l’any passat vam atendre algun pacient en estat greu que patia aquesta malaltia.

El més important de la Leptospirosi és que és considerada una zoonosis: és una malaltia que es transmet d’animals a persones. És per això que, a banda de protegir els nostres animals (sobretot els gossos) perquè no emmalalteixin, també ho hem de fer per tal d’evitar que ens puguin contagiar.

Però… què és la leptospira?

La leptospira és una bactèria espiroqueta que es troba a terres i aigües contaminades. S’han descrit més de 250 serovars (subtipus) de leptospira patògens per als mamífers. Fins ara els més importants en els gossos eren dos serovars: Icterohaemorragiae i Canicola, però des de fa uns anys s’ha observat que hi ha dos serovars més: Bratislava i Gripphotyphosa que també són els causants de que emmalalteixin molts gossos. És per això que, com llegireu més endavant, la vacuna per protegir de la leptospirosis canina ha canviat per protegir aquests 4 subtipus.

Com es pot contagiar el nostre gos?

Els animals infectats (gossos, rates, o altres carnívors…) eliminen les leptospires per l’orina, contaminen el medi (aigües, basses…) i infecten els animals susceptibles. Les bactèries entren als animals sans a través de ferides de la pell i les mucoses. Els gossos per naturalesa es llepen el pelatge, beuen de basses, oloren arbres i plantes… La mucosa nassal i oral son les vies més freqüents d’infecció. Nosaltres també podem contagiar-nos si contactem amb l’orina d’un animal infectat (aigües contaminades, llaunes de refrescos brutes,….)

I què li passa si es contagia el nostre gos?

Quan les leptospires penetren la mucosa dels animals, des d’aquí s’escampen per tots els òrgans del cos, especialment al ronyó, al fetge, a la melsa, als ulls i al tracte rectal. On fan més mal és al ronyó: la bacteria s’hi instal·la i s’hi multiplica i des d’aquí s’excreta de nou a l’exterior a través de l’orina. L’animal infectat és doncs un disseminador de la malaltia, i ho pot ser durant setmanes o mesos inclús després del tractament i la recuperació. Aquest és un dels punts més difícils de control de la malaltia.

Quins símptomes es poden observar?

Durant els primers dies de la malaltia pot ser que no veiem res anormal al nostre gos, però a mesura que va avançant pot mostrar símptomes molt greus que si no són atesos poden acabar ràpidament amb la vida de l’animal.

El que podem veure de menys a més greu és:

  • Febre alta (que pot baixar al cap de poc).
  • Gastroenteritis, amb vòmits i diarrea que poden contenir sang.
  • Ictericia (mucoses de la boca i dels ulls de to groguenc)
  • Orina fosca.
  • Deshidratació.
  • Mucoses congestives (vermell pujat).
  • Letargia (l’animal sembla que no s’aguanti despert).
  • Insuficiència renal aguda.
  • I en última instància, la mort de l’animal..

I si el nostre gos agafa la leptospirosi… hi ha tractament?

Sí, el tractament consisteix en l’administració d’antibiòtics i altres medicacions de suport per estabilitzar l’animal. En casos extrems pot ser necessari administrar oxigen, ventilació mecànica, diàlisis renal o altres mesures de cures intensives. Però malauradament, un 50% dels animals diagnosticats de leptospira no superaran la malaltia i es moriran.

Què podem fer per prevenir la malaltia?

La bona notícia és que SÍ!! La leptospira es pot prevenir de diferents maneres:

  • VACUNACIÓ: protegint la nostra mascota enfront els quatre tipus de leptospira, tal i com recomanen els experts en salut animal, per evitar que agafi la malaltia i així també evitar el possible contagi a les persones i a altres animals.
  • Evitar que el nostre gos begui o nedi a rius, llacs, estanys, zones fangoses o aigües de moviments lents o estancs.
  • Minimitzar el contacte amb la vida silvestre, animals de granja i rosegadors (inclús animals morts).
  • Evitar el contacte amb l’orina d’animals infectats.

La vacuna simple enfront la leptospira ja existeix de fa anys, i s’aplicava de manera rutinària a les vacunacions anuals dels nostres gossos. La NOVETAT és que actualment han sortit al mercat noves vacunes que protegeixen enfront les quatre varietats de leptospira i no només dues com fins ara. A Uetus Veterinaris a partir de 2020 introduïm aquesta nova vacuna (a partir d’ara L4) i deixem d’utilitzar l’anterior, perquè entenem que protegirem més i millor els nostres animals. Aquest fet implicarà que el primer cop que li apliquem la vacuna L4 als nostres animals, hauran de rebre al cap de 4 setmanes una segona dosis per quedar ben immunitzats.

Així doncs, amb aquest article esperem que la leptospirosi no tingui l’oportunitat de visitar els vostres peluts!

Bibliografia:

Back To Top